Adopció internacional

El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Galícia, en una sentència recent, ha desestimat la reclamació de responsabilitat patrimonial de l’administració que van sol·licitar uns pretesos adoptants per l’adopció fallida d’un nen etíop, gestionada per l’Entitat Col·laboradora d’Adopció Internacional (ECAI).

Els adoptants primer havien reclamat a l’administració gallega aquesta indemnització, que quantificaven en 68.000 euros, 10.000 dels quals per pagaments efectuats a l’ECAI i la resta per dany moral, a compte del deficient funcionament, segons els reclamants, dels serveis públics de l’administració autonòmica, que va donar lloc a l’adopció fallida. L’administració va desestimar aquesta pretensió per silenci administratiu i llavors els interessats van interposar recurs davant dels tribunals.

No els ha donat la raó el TSJ, que conclou que, en provenir de la reclamació del contracte privat subscrit entre ells i l’entitat col·laboradora, s’ha de dilucidar per la via de la responsabilitat derivada de contracte en l’àmbit de la jurisdicció civil, tret que s’acrediti que l’incompliment del contracte que es denuncia és imputable al funcionament normal o anormal de l’administració, en aquest últim cas per desistiment de l’obligació de vigilància que té sobre l’actuació de l’ECAI sotmesa a la seva supervisió.

Quant a la pretensió indemnitzadora pel dany moral que els recurrents diuen haver sofert per la frustració del procés d’adopció internacional iniciat, el TSJ entén que no s’aprecia cap acció o omissió antijurídica en l’actuació de l’administració. S’ha produït un resultat lesiu o danyí, però que no prové d’un funcionament normal o anormal d’aquesta. El perjudici obeeix causes alienes sobrevingudes, sobre les quals ni l’administració central ni l’autonòmica tenen capacitat de disposició, como¡ són les noves polítiques socials que, en matèria d’adopció, vol implementar el país d’origen del menor a adoptar, Etiopia, que van conduir el Ministeri competent a paralitzar les adopcions en aquest estat africà.

Afegeix que els recurrents eren perfectes coneixedors de la incertesa respecte de l’èxit o fracàs de l’adopció internacional, sobretot quan aquesta es procura en països en via desenvolupament, amb polítiques alternants d’un caire o d’un altre. Es tracta d’un risc implícit en aquest tipus d’adopcions internacionals, les conseqüències de les quals els interessats tenen el deure jurídic de suportar. En conseqüència, es desestima el recurs interposat, ja que no s’observa incompliment de les obligacions d’informació, supervisió i control que pesen sobre l’administració en el procés d’adopció internacional.

 

 

Si us trobeu en una situació similar, els nostres professionals us podran assessorar per a concloure les vostres pretensions de manera exitosa.