Guarda i custòdia. Progenitor amb malaltia mental

El Tribunal Suprem (TS) ha reiterat una vegada més que la custòdia compartida no és el sistema excepcional, sinó el normal i desitjable. Però això no exclou que, de vegades, en interès de l'infant, sigui convenient establir la custòdia monoparental (atribuint-la a un progenitor i a l'altre un règim de visites).

Pot ser que un dels pares tingui una malaltia mental. No obstant això, patir un trastorn d'aquest tipus no sempre impedeix que el progenitor assumeixi la cura de l'infant i el desenvolupament de les funcions parentals. 

De fet, el que és determinant és l'impacte que pot tenir la malaltia en el menor, i això depèn de factors com la gravetat i naturalesa de la malaltia; de l'impacte que té en les capacitats cognitives, afectives i socials de la persona que la pateix; de l'evolució, si s'ha seguit el tractament, el seu resultat i els efectes que es puguin haver produït en la persona que la pateix; de si hi ha deteriorament o si es pot veure una situació d'estabilitat en el temps; de la consciència de la malaltia com a garantia de continuïtat en el tractament que asseguri una evolució positiva; i de l'entorn familiar, el suport de persones properes que facilitin un bon diagnòstic i que intervinguin en cas de detectar una anomalia, etc.

En una sentència recent, el Tribunal Suprem ha confirmat l'atribució de la custòdia del fill menor de les parts a la mare en detriment de la custòdia compartida que havia interessat al pare que pateix el trastorn bipolar. Hi ha hagut una sèrie de circumstàncies que impedeixen considerar que l'interès superior de l'infant està garantit per la custòdia compartida. El pare pateix canvis d'ànim i hi ha cert risc de reversió, s'ha produït una major implicació de la mare en la cura del fill, certes discrepàncies en matèria de pàtria potestat que calia dilucidar judicialment, la distància entre els domicilis i l'escàs suport familiar. També la jove edat del menor.

El TS assenyala que tenir, com té el pare en aquest cas, coneixement del trastorn que pateix i ser responsable amb el tractament i les mesures per evitar recaigudes és només una dada positiva que s'ha de valorar juntament amb les esmentades, i que permet, com s'ha acordat en la instància, establir un sistema de relacions i visites.

No obstant això, els tribunals han determinat que aquest règim de visites s'ha de dur a terme sempre en companyia de tercers (parella, pares, germans), sense perjudici que aquest requisit pugui ser suprimit posteriorment si les circumstàncies i els informes mèdics ho recomanen.

 

Si necessiteu un advocat per a la tramitació d'un procés de família o divorci, els nostres professionals sabran proporcionar-vos adequat assessorament i defensar els vostres interessos i el dels vostres fills.