Procés de divorci. Rebel·lia

La falta de compareixença del demandat, un cop citat a contestar la demanda, produeix com a efecte la preclusió del procés d'audiència per exercir el dret de defensa i oposar-se a excepcions i suscitar qüestions diferents de les plantejades en la demanda; però no el priva de poder acreditar la inexactitud dels fets en què es basa la demanda si assisteix al procés quan es troba en un estat que ho permet o qüestiona l'adequació d'una mesura introduïda pel demandant en el debat com a objecte del procés.

En aquests termes, el Tribunal Suprem (TS) s'ha pronunciat sobre un recurs interposat per un marit demandat en un procediment de divorci en què va ser declarat en rebel·lia per no contestar a la demanda de la dona, tot i que posteriorment es va presentar en la instància, apel·lant aquesta declaració.

La dona va exigir l'ús de l'habitatge familiar amb el fill adult de les parts, que era independent econòmicament.

La jutgessa atén la petició i el marit apel·la a l'audiència provincial manifestant la seva situació de vulnerabilitat econòmica i la limitació de l'ús de l'habitatge familiar, però aquesta desestima el seu recurs, assenyalant que no es pot analitzar res, ja que no va ser oportunament deduït per la part demandada per no haver contestat a la demanda i ser declarada en rebel·lia, per la qual cosa no és possible revisar tal adjudicació a través del recurs d'apel·lació.

El marit apel·la llavors al Tribunal Suprem, que valora els arguments del marit i limita l'ús de la casa a l'esposa a 1 any. Pel que fa a la determinació de l'AP de no analitzar la qüestió, reconeix que el marit no va plantejar una nova qüestió diferent de les plantejades per la dona en la demanda, però es va oposar a la reclamació que la dona havia introduït, la qual cosa pot qüestionar en un moment procedimental posterior.

 

Si us trobeu en una situació similar a la descrita, els nostres advocats estan a la vostra disposició per defensar els vostres interessos i els dels vostres fills.